L’alzina és típica de clima mediterrani i al Principat no n’hi ha en molts indrets, per això aquest alzinar és prou interessant. Entre les branques de les alzines hi voleien diverses espècies de mallerengues: la carbonera, la petita, la blava i, fins i tot, la cuallarga que acostuma a formar petits estols inquiets. La merla i el gaig són altres exemples d’ocells que viuen a l’alzinar i que alertaran la resta dels possibles estranys al bosc. En l’últim tram del recorregut l’azina és substituïda pel roure martinenc. Just al final de la ruta, on conflueixen el camí del Serrat i el del Serrat blanc, apareix un majestuós beç amb quatre brancades. També hi creix el donzell, planta d’olor molt penetrant. Riu avall s’arriba a la piscina dels Serradells, inici del camí de la Costa i del Rec de l’Obac.