Tot el que cal saber

Condicions d’entrada a Andorra procedents d’Espanya o França d’un animal de companyia originari d’un país de la UE.

• Identificat mitjançant un sistema electrònic (microxip) o un tatuatge (nota: vàlid fins el 03-07-11)
• Vacunació antiràbica en període de validesa (nota: la vacunació antiràbica es considera vàlida transcorreguts 21 dies a partir de la primovacunació o a partir de la data de revacunació efectuada dins el període de validesa de la vacunació anterior indicat pel fabricant)
• Anar acompanyat del PASSAPORT PER A ANIMALS DE COMPANYIA, expedit per un veterinari autoritzat per l’autoritat competent, que inclogui les certificacions referents a la identificació i a la vacunació antiràbica
  Per a animals de menys de tres mesos d’edat no vacunats contra la ràbia les condicions establertes als paràgrafs primer i tercer anteriorment descrits.

Condicions d’entrada a Andorra via Espanya o França d’un animal de companyia procedent d’un país tercer.
D’un país tercer (no UE) abans ha de complir els requisits d’entrada a territori comunitari (via terrestre, aèria o marítima) amb control al punt d’entrada a la comunitat; control fet per les autoritats veterinàries comunitàries per compte d’Andorra.
Les condicions varien en funció del país d’origen i del seu estatus sanitari envers la ràbia (Consultar Reglament CE núm. 998/2003).

Superfície
486km2
8% urbanitzada i cultivada
92% boscos, llacs, rius i muntanyes

Capital
Andorra la Vella

Població
84.082 habitants

Mitjana d'edat
entre 38 i 44 anys.

El catolicisme és la principal religió practicada tot i que la Constitució d’Andorra estableix la llibertat religiosa.

Particularitat que sorgeix del document medieval conegut com Pariatges i de l’evolució històrica del país. Els coprínceps, el bisbe d’Urgell i el president de la República Francesa, representen el poble andorrà de manera conjunta i indivisa, a títol personal i exclusiu. Actualment són l’Excm. Sr. Joan Enric Vives i Sicília I l’Excm. Sr. Nicolas Sarkozy. El 14 de març de 1993 es va signar la primera Constitució escrita d’Andorra, amb la qual el Principat es converteix en un Estat de dret, democràtic i social. El Consell General exerceix la potestat legislativa i els seus membres, els consellers, són elegits per sufragi universal per un termini de quatre anys.

El comerç i el turismo (60%) i les fi nances (16%) són els tres motors de l’economia i els sectors que generen més llocs de treball. L’agricultura i la ramaderia, els dos eixos de l’economia tradicional fins a l’arribada del turisme als anys 60, ocupen en l’actualitat tan sols el 0,36% de la població assalariada.
 

10.500 - 700 aC - Des de l’Era prehistòrica fi ns al període preromà: primers pobladors del territori andorrà com a La Balma de La Margineda, El Cedre a Santa Coloma o bé l’Antuix a Escaldes-Engordany.
805 - Explica la llegenda que Carlemany va fundar Andorra en reconeixement a l’ajuda prestada pels seus habitants contra els sarraïns.
Mitjan segle IX - Acta de consagració de la catedral de Santa Maria d’Urgell, primer document que esmenta les parròquies d’Andorra com a feu dels comtes d’Urgell.
1133 - El compte d’Urgell dóna al bisbe d’Urgell els drets que tenia respecte les valls d’Andorra.
S. XIII - Se succeeixen lluites aferrissades entre els comtes de Foix i l’Església d’Urgell per fer minvar els drets dels bisbes sobre Andorra.
1278 i 1288 - Signatura dels Pariatges entre el bisbe d’Urgell, Pere d’Urg, i el comte de Foix, Roger Bernat III. Els Pariatges estableixen la cosobirania del bisbe d’Urgell i del comte de Foix sobre Andorra: així neix el Principat d’Andorra.
1419 - Creació el Consell de la Terra com a primera forma parlamentària amb representants de totes les parròquies per tractar els problemes de la comunitat.
1589 - Enric, rei de Navarra, comte de Foix, vescomte de Bearn i senyor d’Andorra, esdevé rei de França, i uneix a la corona francesa els drets de cosenyoria dels comtes de Foix.
1793-1806 - La Revolució Francesa trenca els lligams entre Andorra i França, però Napoleó restableix la tradició feudal i els drets de cosenyoria de França sobre el Principat d’Andorra.
1866 - Aprovació de la Nova Reforma, que aporta canvis substancials en els terrenys polític i administratiu; en destaquen l’atribució del dret de vot a tots els caps de casa i l’augment del poder del Consell General.
1933 - S’estableix el sufragi universal masculí.
1970 - S’estableix el sufragi universal femení.
1978 - Escaldes-Engordany esdevé la setena parroquia d’Andorra gràcies al seu ràpid creixement econòmic, lligat a l’ús de l’aigua termal i a l’increment del turisme comercial.
1981 - Creació del Consell Executiu, el Govern d’Andorra: comencen les reformes que culminaran amb la voluntat dels andorrans d’elaborar una constitució escrita.
14 de març de 1993 - Primera Constitució d’Andorra, que converteix el Principat en un Estat independent, de dret, democràtic i social, i amb una nova definició de competències de les institucions. Amb l’evolució històrica i política, Andorra continua sent un coprincipat, amb el bisbe d’Urgell i el president de la República Francesa com a coprínceps a títol personal i en absoluta igualtat.
1993 - Andorra s’integra a l’ONU, fet que significa el reconeixement internacional del país.
1994 - Andorra s’integra al Consell d’Europa.

La cota més alta del territori és el pic Alt de Comapedrosa (2.942 m) i la cota més baixa es troba al pas del riu Runer per la frontera amb Espanya (838 m). L’alçada mitjana és de 1.996 m.
L’origen quaternari de l’orografi a andorrana es posa de manifest en el traçat dels principals eixos fl uvials del país: el Valira del Nord, el Valira d’Orient i el Gran Valira. A aquests rius se’ls uneixen altres de secundaris, on se situen les principals poblacions.
Els llacs, la majoria de dimensions reduïdes i formes arrodonides, formen part del paisatge andorrà. Andorra compta amb més de 70 llacs, el més gran de tots és l’estany de Juclar, que ocupa una superfície de 29 ha, tot i que també són molt coneguts els llacs de Tristaina i els llacs dels Pessons, entre d’altres.
El clima d’Andorra és de tipus muntanyenc mediterrani, amb un estiu calorós i un hivern fred amb nevades importants. La mitjana mínima és de -2ºC i la màxima de 24ºC. Les precipitacions en forma de neu són freqüents i les pluges es concentren principalment entre els mesos d’octubre i maig.
La biodiversitat andorrana és molt rica, amb més de 1.500 espècies de fl ora i fauna repartides principalment en els quatre estatges: mediterrani, montà, subalpí i alpí. De totes les espècies vegetals en destaca una, la grandalla (Narcissus poeticus), la fl or emblemàtica del Principat; entre els animals, els dos més representatius són l’isard i la truita de riu, que viuen a les cotes més altes. La fauna i la fl ora d’Andorra varien segons l’estatge en què ens trobem. Algunes de les espècies animals més freqüents que trobem són: la marmota, la sargantana pallaresa, l’esquirol, el porc senglar i les aus rapinyes com el trencalòs. Així com la fauna, les espècies que formen part de la fl ora del país són molt variades i podem trobar des d’herbes medicinals (maduixa i grèvol), bolets (cep, rovelló i carrerola) i fl ors (la grandalla) fi ns a un gran nombre d’arbres i arbustos (avellaner i boix).
La riquesa biològica d’Andorra en justifi ca la conservació i al llarg dels anys s’han protegit diversos espais com els vedats de caça i de pesca i els parcs naturals. El Parc natural comunal de les valls del Comapedrosa i el Parc natural de la Vall de Sorteny constituyesen dues àrees protegides creades amb una doble intenció: d’una banda es conserven els ecosistemas i de l’altra se’n fa un ús social racional.
És un primer pas cap al respecte de l’entorn i de la natura del país. La Vall del Madriu-Perafi ta-Claror, declarada l’any 2004 patrimoni mundial per la Unesco per la seva riquesa natural i cultural, se situa al sud del país i ocupa un 10% del territori. Atesa la importància d’aquest espai, és l’única gran vall del país que es manté sense un accés rodat. Aquests espais protegits i altres valls del país com la Vall d’Incles, d’origen glacial; la Vall d’Enclar, integrada dins l’itinerari de l’Anella verda; el Circ de Pessons o bé els Camins dels antics oficis, ofereixen un ampli ventall d’itineraris ecoturístics que podreu fer acompanyats de guies professionals que us faran descobrir el nostre patrimoni natural.

Festes, tradicions i celebracions
El folklore andorrà es descobreix pels balls, les danses i les festes populars que se succeeixen al llarg de l’any, així com en les principals celebracions religioses com l’Aplec de Canòlich al maig i la Diada de Meritxell, patrona d’Andorra, el 8 de setembre. Aquestes celebracions constitueixen una oportunitat única de conèixer la gran varietat d’activitats i esdeveniments lúdics i festius del país.
Festes nacionals
Diada de la Constitució: 14 de març
Diada de Nostra Senyora de Meritxell, patrona d’Andorra: 8 de setembre

Festes majors parroquials
Festa major de Canillo, el tercer dissabte de juliol, el diumenge i el dilluns següents
Festa major d’Encamp, 15 i 16 d’agost
Festa major d’Ordino, 16 de setembre
Festa major de la Massana, 15 i 16 d’agost
Festa major d’Andorra la Vella, el primer dissabte d’agost, el diumenge i el dilluns següents
Festa major de Sant Julià de Lòria, l’últim diumenge de juliol, més els dos dies anteriors i els dos dies posteriors
Festa major d’Escaldes-Engordany, 25 i 26 de juliol

Accedir a Andorra: documentació i visats
Malgrat tot, com que per arribar a Andorra cal passar o bé per Espanya o bé per França, els nacionals que no pertanyin a l’espai Schengen s’han d’informar en el seu país d’origen de si necessiten un visat de múltiples entrades i sortides per entrar i sortir d’aquest territori i poder arribar fins Andorra. El tipus de visat dependrà del país d’origen del visitant tot i que el més freqüent sol ser el visat doble o de múltiple entrada. La documentació necessària per accedir al país dependrà bàsicament de la majoria d’edat.
Per a les persones majors d’edat: (espai Schengen)
· Només cal el passaport o el carnet d’identitat en vigor.

Per als menors d’edat acompanyats dels seus pares: (espai Schengen)
· El passaport en vigor o el carnet d’identitat en vigor
· El llibre de família o similar en cap cas és un document vàlid per viatjar

Per als menors d’edat que no vagin acompanyats: (espai Schengen)
· Una autorització de sortida del territori (que es pot recollir al seu ajuntament o comissaria de policia) i un passaport o un carnet d’identitat en vigor
· El llibre de família o similar, en cap cas és un document válid per viatjar

Per a les persones que viatgen amb animals de companyia, la mascota ha de dur:
· Cal dur el passaport de l’animal i una targeta sanitària de vacunacions actualitzada.

La ubicació del país als Pirineus i els qualificats serveis de policia i duanes afavoreixen una alta seguretat ciutadana i garanteix la tranquil·litat dels visitants durant la seva estada.

Objectes perduts
El Departament de Policia d’Andorra és l’encarregat de recollir les denúncies efectuades en cas de pèrdua d’objectes. Per contra, si trobeu algun objecte perdut, haureu d’adreçar-vos al Departament i dipositar-lo a mans dels agents en servei.
POLICIA: (+376) 872 000 · www.policia.ad

En cas d’urgència contacteu a:
POLICIA: (+376) 872 000 / Urgències: 110
BOMBERS: (+376) 800 020 / Urgències: 118
HOSPITAL NOSTRA SENYORA DE MERITXELL: (+376) 871 000
SERVEI URGENT MÈDIC (SUM): 116
AMBULÀNCIES: (+376) 800 020 / Urgències: 118
GRUP DE RESCAT DE MUNTANYA: 112

Cobertura mèdica en cas d’accident
Existeix un conveni de cobertura mèdica en el cas d’Espanya, França i Portugal. En cas d’accident, tots els visitants procedents d’aquests països hauran d’enviar les factures de les despeses mèdiques i el formulari corresponent a la petició de reemborsament de les despeses a la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Tots els visitants que pateixin un accident a Andorra i el seu país d’origen no disposi d’un conveni de cobertura mèdica amb Andorra, hauran d’abonar les despeses hospitalàries i els tractaments mèdics. Més informació: Caixa Andorrana de Seguretat Social Tel. (+376) 870 870 · www.cass.ad

Horari GMT
Andorra comparteix la mateixa zona horària que els seus països veïns com en el cas d’Espanya i França: GMT +1.

Electricitat
220V

Correu postal
En qualsevol parròquia disposeu d’oficines de correus on trobareu els segells i el material de correspondencia que necessiteu.
Horaris d’obertura al públic:
CORREUS FRANCESOS: La Poste, Tel. (+376) 820 408
De dilluns a divendres de 8.30 a 13.30 h
Dissabtes de 9.00h a 12 h
CORREUS ESPANYOLS: Correos, tel. (+376) 820 257
De dilluns a divendres de 8.30 a 14.30 h
Dissabtes de 9.30 h a 13 h
En el cas de necessitar assistència en carretera, existeixen diferents empreses privades que efectuen el servei. Cada parròquia disposa d’un serveir de circulació i atenció ciutadana on trobareu tota la informació:
CANILLO: (+376) 346 000
ENCAMP: 162
PAS DE LA CASA: 162
ORDINO: 163
LA MASSANA: 164 / (+376) 736 925
ANDORRA LA VELLA: 165 / (+376) 873 111
SANT JULIÀ DE LÒRIA: (+376) 744 021
ESCALDES-ENGORDANY: 167

Indicatius internacionals:
· Trucades nacionals des d’Andorra: número directe
· Trucades des d’Andorra a l’estranger:
(+33) França / (+34) Espanya /(+351) Portugal / (+32) Bèlgica
· Trucades des de l’estranger a Andorra: (+376)
Telèfons útils:
INFORMACIÓ TELEFÒNICA NACIONAL: 111
INFORMACIÓ TELEFÒNICA INTERNACIONAL: 119
INFORMACIÓ HORÀRIA: 157
MOBILITAT: 1802 1802
INFORMACIÓ METEREOLÒGICA:
Català: (+376) 848 851
Castellà: (+376) 848 852
Francès: (+376) 848 853

Televisió
CANAL NACIONAL:
Radio i Televisió d’Andorra (RTVA)
Tel. (+376) 873 777 - www.rtvasa.ad

Ràdio
Andorra 1 196.0 FM www.andorra1.ad
Flaix FM Vallnord 93.8 FM www.andorra1.ad
RNA 94.2 FM www.rtvada.ad
AD Ràdio 101.5 FM www.adradio.ad
Ràdio Principat 107.5 FM www.radioprincipat.com
Ràdio Valira 93.3 FM www.cadenapirenaica.com
40 Principals 103.3FM www.los40.com
Andorra

Premsa
Diari d’ Andorra i Set dies · www.diariandorra.ad
El Periòdic d’Andorra · www.elperiodico.com
Bondia · www.bondia.ad
Més Andorra · www.mes.ad
Forum.ad · www.forum.ad

Accés a Internet
També podreu accedir a Internet a les biblioteques i en algunes cafeteries i establiments d’oci de les grans ciutats