El contrapàs    

Dels balls propis de la tradició folklòrica andorrana destaca el Contrapàs.

És el ball per excel·lència d’Andorra la Vella i la seva Festa Major.

El balla l’esbart i el balla el poble. El contrapàs és la dansa d’Andorra la Vella per excel·lència. Patrimoni immaterial fet art a la placeta Sant Esteve, per exemple. L’antecessora de la sardana, per dir-ho d’alguna manera. Una dansa antiga que la capital va deixar perdre un temps i la va tornar a recuperar com a complement de les caramelles de Pasqua, i que avui viu la seva màxima esplendor per la Festa Major.

El diumenge de la Festa Major, en sortir de missa, la plaça del Poble es llança al lideratge del capdanser per dur a terme la ballada, les ballades. Una filera, braços units, braços enlaire i a seguir el compàs de la música, el ritme del contrapàs, fins a formar una rotllana com a totes les danses de la mateixa naturalesa, encara que la d’Andorra la Vella és força peculiar. El contrapàs, un pas seguit d’un altre en direcció contrària al primer −d’aquí li ve el nom. Una dansa que sempre s’inicia amb el peu esquerre i ara cap aquí i ara cap allà. I tal com fa el ball, tal com fa la música i tal com fan els balladors, tot el que es fa es desfà.

La ciutat d’Andorra la Vella li ret homenatge amb un monument col·locat a la placeta de Sant Esteve, dissenyat i construït per un artista lauredià el 1977 i finançat per la Comissió del Barri Antic.