Tot el que cal saber

Moneda, bancs, canvi     

La moneda d’ús a Andorra és l’euro.

En qualsevol entitat bancària disposeu de canvi de monedes i caixers automàtics. Es recomana la utilització de tarjetes de crèdit internacionals com Visa, Mastercard i American Express, entre d’altres. Generalment, els bancs del país segueixen el mateix horari d’obertura: de dilluns a divendres de 9 a 17 h ininterrompudament.

llegir més
Serveis veterinaris     

Condicions d'entrada a Andorra d'animals de companyia

Condicions d’entrada a Andorra procedents d’Espanya o França d’un animal de companyia originari d’un país de la UE.

  • Identificat mitjançant un sistema electrònic (microxip) o un tatuatge (nota: vàlid fins el 03-07-11)
  • Vacunació antiràbica en període de validesa (nota: la vacunació antiràbica es considera vàlida transcorreguts 21 dies a partir de la primovacunació o a partir de la data de revacunació efectuada dins el període de validesa de la vacunació anterior indicat pel fabricant)
  • Anar acompanyat del PASSAPORT PER A ANIMALS DE COMPANYIA, expedit per un veterinari autoritzat per l’autoritat competent, que inclogui les certificacions referents a la identificació i a la vacunació antiràbica
    Per a animals de menys de tres mesos d’edat no vacunats contra la ràbia les condicions establertes als paràgrafs primer i tercer anteriorment descrits.

Condicions d’entrada a Andorra via Espanya o França d’un animal de companyia procedent d’un país tercer.
D’un país tercer (no UE) abans ha de complir els requisits d’entrada a territori comunitari (via terrestre, aèria o marítima) amb control al punt d’entrada a la comunitat; control fet per les autoritats veterinàries comunitàries per compte d’Andorra.
Les condicions varien en funció del país d’origen i del seu estatus sanitari envers la ràbia (Consultar Reglament CE núm. 998/2003).

llegir més
Carnet d'identitat     

Situació geogràfica
Pirineus orientals, entre França i Espanya

Superfície
486km2
8% urbanitzada i cultivada
92% boscos, llacs, rius i muntanyes

Capital
Andorra la Vella

Població
84.082 habitants

Mitjana d'edat
entre 38 i 44 anys.

llegir més
Organització administrativa     

El territori està estructurat en set divisions administratives.

El territori està estructurat en set divisions administratives locals conegudes amb el nom de parròquies: Canillo, Encamp, Ordino, la Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany. Estan representades i gestionades pels comuns.

llegir més
Religió     

El catolicisme és la principal religió practicada.

El catolicisme és la principal religió practicada tot i que la Constitució d’Andorra estableix la llibertat religiosa.

llegir més
Règim polític     

Coprincipat parlamentari. L’únic país de tot el món amb dos caps d’Estat.

Particularitat que sorgeix del document medieval conegut com Pariatges i de l’evolució històrica del país. Els coprínceps, el bisbe d’Urgell i el president de la República Francesa, representen el poble andorrà de manera conjunta i indivisa, a títol personal i exclusiu. Actualment són l’Excm. Sr. Joan Enric Vives i Sicília I l’Excm. Sr. Nicolas Sarkozy. El 14 de març de 1993 es va signar la primera Constitució escrita d’Andorra, amb la qual el Principat es converteix en un Estat de dret, democràtic i social. El Consell General exerceix la potestat legislativa i els seus membres, els consellers, són elegits per sufragi universal per un termini de quatre anys.

llegir més
Economia     

Moneda oficial
L’euro, que ha estat el successor de la peseta espanyola i el franc francès, que van cohabitar al país fins a l’entrada en vigor de la moneda europea.

El comerç i el turismo (60%) i les fi nances (16%) són els tres motors de l’economia i els sectors que generen més llocs de treball. L’agricultura i la ramaderia, els dos eixos de l’economia tradicional fins a l’arribada del turisme als anys 60, ocupen en l’actualitat tan sols el 0,36% de la població assalariada.
 

llegir més
Síntesi Històrica     

10.500 - 700 aC - Des de l’Era prehistòrica fi ns al període preromà: primers pobladors del territori andorrà com a La Balma de La Margineda, El Cedre a Santa Coloma o bé l’Antuix a Escaldes-Engordany.
805 - Explica la llegenda que Carlemany va fundar Andorra en reconeixement a l’ajuda prestada pels seus habitants contra els sarraïns.
Mitjan segle IX - Acta de consagració de la catedral de Santa Maria d’Urgell, primer document que esmenta les parròquies d’Andorra com a feu dels comtes d’Urgell.
1133 - El compte d’Urgell dóna al bisbe d’Urgell els drets que tenia respecte les valls d’Andorra.
S. XIII - Se succeeixen lluites aferrissades entre els comtes de Foix i l’Església d’Urgell per fer minvar els drets dels bisbes sobre Andorra.
1278 i 1288 - Signatura dels Pariatges entre el bisbe d’Urgell, Pere d’Urg, i el comte de Foix, Roger Bernat III. Els Pariatges estableixen la cosobirania del bisbe d’Urgell i del comte de Foix sobre Andorra: així neix el Principat d’Andorra.
1419 - Creació el Consell de la Terra com a primera forma parlamentària amb representants de totes les parròquies per tractar els problemes de la comunitat.
1589 - Enric, rei de Navarra, comte de Foix, vescomte de Bearn i senyor d’Andorra, esdevé rei de França, i uneix a la corona francesa els drets de cosenyoria dels comtes de Foix.
1793-1806 - La Revolució Francesa trenca els lligams entre Andorra i França, però Napoleó restableix la tradició feudal i els drets de cosenyoria de França sobre el Principat d’Andorra.
1866 - Aprovació de la Nova Reforma, que aporta canvis substancials en els terrenys polític i administratiu; en destaquen l’atribució del dret de vot a tots els caps de casa i l’augment del poder del Consell General.
1933 - S’estableix el sufragi universal masculí.
1970 - S’estableix el sufragi universal femení.
1978 - Escaldes-Engordany esdevé la setena parroquia d’Andorra gràcies al seu ràpid creixement econòmic, lligat a l’ús de l’aigua termal i a l’increment del turisme comercial.
1981 - Creació del Consell Executiu, el Govern d’Andorra: comencen les reformes que culminaran amb la voluntat dels andorrans d’elaborar una constitució escrita.
14 de març de 1993 - Primera Constitució d’Andorra, que converteix el Principat en un Estat independent, de dret, democràtic i social, i amb una nova definició de competències de les institucions. Amb l’evolució històrica i política, Andorra continua sent un coprincipat, amb el bisbe d’Urgell i el president de la República Francesa com a coprínceps a títol personal i en absoluta igualtat.
1993 - Andorra s’integra a l’ONU, fet que significa el reconeixement internacional del país.
1994 - Andorra s’integra al Consell d’Europa.

llegir més
Geografia, Clima, Natura     

El relleu andorrà és muntanyós, i està constituït per 65 pics, alguns de més de 2.000 m d’altitud, cosa que situa Andorra entre els països més alts d’Europa.

La cota més alta del territori és el pic Alt de Comapedrosa (2.942 m) i la cota més baixa es troba al pas del riu Runer per la frontera amb Espanya (838 m). L’alçada mitjana és de 1.996 m.
L’origen quaternari de l’orografi a andorrana es posa de manifest en el traçat dels principals eixos fl uvials del país: el Valira del Nord, el Valira d’Orient i el Gran Valira. A aquests rius se’ls uneixen altres de secundaris, on se situen les principals poblacions.
Els llacs, la majoria de dimensions reduïdes i formes arrodonides, formen part del paisatge andorrà. Andorra compta amb més de 70 llacs, el més gran de tots és l’estany de Juclar, que ocupa una superfície de 29 ha, tot i que també són molt coneguts els llacs de Tristaina i els llacs dels Pessons, entre d’altres.
El clima d’Andorra és de tipus muntanyenc mediterrani, amb un estiu calorós i un hivern fred amb nevades importants. La mitjana mínima és de -2ºC i la màxima de 24ºC. Les precipitacions en forma de neu són freqüents i les pluges es concentren principalment entre els mesos d’octubre i maig.
La biodiversitat andorrana és molt rica, amb més de 1.500 espècies de fl ora i fauna repartides principalment en els quatre estatges: mediterrani, montà, subalpí i alpí. De totes les espècies vegetals en destaca una, la grandalla (Narcissus poeticus), la fl or emblemàtica del Principat; entre els animals, els dos més representatius són l’isard i la truita de riu, que viuen a les cotes més altes. La fauna i la fl ora d’Andorra varien segons l’estatge en què ens trobem. Algunes de les espècies animals més freqüents que trobem són: la marmota, la sargantana pallaresa, l’esquirol, el porc senglar i les aus rapinyes com el trencalòs. Així com la fauna, les espècies que formen part de la fl ora del país són molt variades i podem trobar des d’herbes medicinals (maduixa i grèvol), bolets (cep, rovelló i carrerola) i fl ors (la grandalla) fi ns a un gran nombre d’arbres i arbustos (avellaner i boix).
La riquesa biològica d’Andorra en justifi ca la conservació i al llarg dels anys s’han protegit diversos espais com els vedats de caça i de pesca i els parcs naturals. El Parc natural comunal de les valls del Comapedrosa i el Parc natural de la Vall de Sorteny constituyesen dues àrees protegides creades amb una doble intenció: d’una banda es conserven els ecosistemas i de l’altra se’n fa un ús social racional.
És un primer pas cap al respecte de l’entorn i de la natura del país. La Vall del Madriu-Perafi ta-Claror, declarada l’any 2004 patrimoni mundial per la Unesco per la seva riquesa natural i cultural, se situa al sud del país i ocupa un 10% del territori. Atesa la importància d’aquest espai, és l’única gran vall del país que es manté sense un accés rodat. Aquests espais protegits i altres valls del país com la Vall d’Incles, d’origen glacial; la Vall d’Enclar, integrada dins l’itinerari de l’Anella verda; el Circ de Pessons o bé els Camins dels antics oficis, ofereixen un ampli ventall d’itineraris ecoturístics que podreu fer acompanyats de guies professionals que us faran descobrir el nostre patrimoni natural.

llegir més
Festivitats     

Andorra manté els costums i les tradicions que els nostres avantpassats van conservar segle rere segle i que avui tenim com a llegat.

Festes, tradicions i celebracions
El folklore andorrà es descobreix pels balls, les danses i les festes populars que se succeeixen al llarg de l’any, així com en les principals celebracions religioses com l’Aplec de Canòlich al maig i la Diada de Meritxell, patrona d’Andorra, el 8 de setembre. Aquestes celebracions constitueixen una oportunitat única de conèixer la gran varietat d’activitats i esdeveniments lúdics i festius del país.
Festes nacionals
Diada de la Constitució: 14 de març
Diada de Nostra Senyora de Meritxell, patrona d’Andorra: 8 de setembre

Festes majors parroquials
Festa major de Canillo, el tercer dissabte de juliol, el diumenge i el dilluns següents
Festa major d’Encamp, 15 i 16 d’agost
Festa major d’Ordino, 16 de setembre
Festa major de la Massana, 15 i 16 d’agost
Festa major d’Andorra la Vella, el primer dissabte d’agost, el diumenge i el dilluns següents
Festa major de Sant Julià de Lòria, l’últim diumenge de juliol, més els dos dies anteriors i els dos dies posteriors
Festa major d’Escaldes-Engordany, 25 i 26 de juliol

llegir més